"The Cat, the Land” i l’origen del món".   2024

"The Cat, the Land, i l’origen del món"

A la porta del forn hi havia sempre un munt de garbons de llenya i pinassa. L’olor forta de la pinassa, de la terra mullada, del polsim, l’amplària del mateix carrer o la manca de trànsit de cavalleries i carros sovint feien fora de les cases a la canalla que jugava i cridava arreu. Endins el panorama no era molt diferent. Tot i que l’obrador enfarinat per tal de coure el pa oferia un altre perfum. També hi havia un clot de bassa a la boca de coure i al costat, un poc més enllà, una escala destartalada per pujar a l’alcavor. L'aspecte general era permanentment de moltes andròmines, amb nombrosos atifells escampats ací i enllà. Açò feia del conjunt un escenari desencaixat amb multitud de racons absolutament insòlits, un baluard ideal per a tots els gats, els nostres i els del veïnat, que es movien i campaven a plaer. Llandes, caixes, les paneres del pa, l'escombrall, les safes, capses i embalatges, la serradura de neteja, els baixos de l'enorme taulell de treball i tants altres racons inexplicables a hores d'ara. En el fred i el silenci de les nit d’hivern s’escoltaven al corral llargs miols, idèntics a esgarrifadors plors de nadons famolencs. El pel eriçat com agulles de punta, encorbats com anguiles, la cua enravenada, tibant, preparats per a una frenètiva guerra d'urpes i queixalades, muntar d'una mossegada al bescoll la gata enfollida de cel.

“The Cat, the Land, i l’origen del món".  2024.   Impressió fotogràfica i pasta paper sobre tela

La realitat era un teatre rude però molt desimbolt. Els jocs de la menudalla eren divertiments que s'ajustaven a les mancances dels majors: telles, pinyols d'albercoc a les canals, trompa i gomets o el "xurro va" eren com autèntiques petjades del temps consolidades sobre la vida i les cases, els carrers, l'urbanisme d'una pobresa ensofrada, perfectament acceptada, socialitzada. L'activitat de l'humil negoci que teníem nosaltres al forn de Sant Antoni, el forn del carrer Ample, no s'aturava ni de nit ni de dia, i sostenia tot un tràfec d'anècdotes, gent i vivacitat. Per a nosaltres, de fet, a casa, es feia difícil distingir entre l'hàbitat privat de la vivenda i les tasques i deures del negoci. Una complicitat entre espais, animals, coses i persones, avui del tot capgirada, virtual, informatitzada.