EL BAR CENTRAL

Elena Lanzarote

Vaig a vore el quadre una vegada més i de ben segur que puc recordar-ne la meua infantesa, el temps perdut i els que ja se n’han anat. La suavitat del tons de l’aquarel.la reflecteix, sense dubte, l’ambient d’aquells anys. Però només puc vore com ahir, una part de l’escena: El café Bar Central de Godella.

El Bar Central és un llegat en la vida d’aquest poble. Més de cent anys ha complit i sempre restarà diferent i acollidor, amb les seues taules i cadires de formica i eixe flaire a menjar ben fet. Pels matins, l’entrepà de truita de faves o de creïlles, les olives, la cervesa i “el cremaet”. Tot i això, encara puc olorar el  soroll joiós de les converses, les salutacions, besos i abraçades, les mirades i comentaris. La vida d’un poble. Eixos esmorzarets em recordardem sempre a mon pare i al meu avi.

- Maria, pots callar d’una vegada! Si no calles, te quedes a casa i no vindràs a esmorzar amb l’avi.

- Serà possible! Series capaç! Maria anirà amb tu! O jo no rentaré la casa. En ella ací és molt difícil!

Les vies del tren seran part de la vida dels meus fills, encara que és ben probable no sentiran el so del tren com nosaltres, amb els avanços de la tecnologia serà prou més silenciós.

Els meus fills es faran majors i seran bona gent, segur. No estaré ací. Em resta poc de temps. Però amb el pare i l’avi cuidarem d’ells des d’allà on siga.  El Bar Central ens reunirà a tots en la nostra taula.