CRISTINA BABILONI.  Pintures. 

Anouk P. Gondal

Cap a la Porta del Mar,  just a l'entrada de l'edifici de la Fundació Bancaixa, trobe un remolí de gent, potser una aglomeració que vol entrar a l'exposició de Cristina Babiloni. Quan m’aprope constate l’errada. Es tracta d’una manifestació d'animalistes que clama pel dret que tot cor té a bategar i viure. Es manifesten a les portes de la Fundació Bancaixa en contra de l'activitat cinegètica.

En aquest món tan polaritzat, on cadascuna de les parts brama coses com “El Bé guanyarà!”, podem fer un ‘reset’, aïllar-nos i acostar-nos al món pictòric de “Caleb”. Segons Babiloni "Caleb" és una invitació a explorar una illa imaginària plena de matèria, cos, gest i temporalitat. L'artista té actualment en marxa dues exposicions simultànies. L'esmentada i “Ecos de Vida”, a la galeria internacional Opera Gallery de Madrid.

Entrar en aquesta de València titulada “Caleb” és viatjar a un imaginari orgànic abstracte distribuït en unes 30 obres. Evoca la gènesi d'un planeta que anticipa la possibilitat de vida. Algunes obres fan referència a la formació de la hidrosfera, concretament els oceans. Altres suggereixen processos geo-esfèrics en el període de transformació de la matèria incandescent a cos sòlid. Un estat de fusió després d'erupcions volcàniques.

La tècnica és híbrida entre la pintura i l'escultura, on les peces suggereixen textura en moviment i transformació contínua. Segons les seves pròpies paraules: “els ressons són les petjades que deixa la vida en el trànsit”.